domingo, 24 de julio de 2011
jueves, 21 de julio de 2011
viernes, 15 de julio de 2011
SERÁ QUE NO LES LLEGA EL PRESUPUESTO PARA COLOCAR UNA DE ESTAS,QUE SI SE LES APLICA LA LEY ES OBLIGATORIA.viernes, 8 de julio de 2011
CUALQUIER DÍA "DEL XIMO" NO PODREMOS PASAR.
Servidumbre de tránsito
La servidumbre de tránsito recaerá sobre una franja de 6 metros, medidos tierra adentro a partir del límite interior de la ribera del mar. Esta zona deberá dejarse permanentemente expedita para el paso público peatonal y para los vehículos de vigilancia y salvamento, salvo en espacios especialmente protegidos. En lugares de tránsito difícil o peligrosos dicha anchura podrá ampliarse en lo que resulte necesario, hasta un máximo de 20 metros.
http://es.wikipedia.org/wiki/Ley_de_Costas_de_Espa%C3%B1a
domingo, 3 de julio de 2011
Quan l'olor cavalca a la nit i els veïns somien amb la pantalla merda que mai vindrà.
De “ ALMASSORA TE VEU” AlmassoraTeVeu (Almassora té veu)
Un conte almassorí, aromàtic i breu
Històries aromàtiques per a no domir
Eren les 2.48 h de la nit del 22 al 23 de juny de 2011. Per circumstàncies que no venen al cas, un veí d'Almassora es va despertar. Precisament en aquells instants, es percebia una olor a cremat en l'ambient que van sobtar el nostre personatge.
Després de visitar el bany, es disposava a tornar al llit però aquella pestassa es va fer més intensa. Igual està cremant-se algun electrodomèstic!, va pensar aquell almassorí.
Dit i fet, es va alçar del llit com un llamp i va enfilar-se camí de la cuina però no va verue res estrany. Va regirar tots els armaris i prestatgeries; va inspeccionar l'habitació de la planxa; va obrir la galeria; va comprovar el despatx de l'ordinador i, fins i tot, va tocar la televisió a veure si estava calenta.
Res de res. Tot estava en ordre.
Aleshores, va treure el cap per una finestra i, a banda de la frescoreta pròpia d'aquelles hores va confirmar que l'olor a cremat (oli, potser) provenia del carrer. Però no va veure cap cosa estranya que indicara cap incident al poble.
En eixe moment, l'almassorí anònim va recordar una nota interna que una associació de veins havia fet, justament, aquell dia i que deia així més o menys:
"BP ha contactado con nuestra Asociación a fin de informarnos que como consecuencia de las tareas de mantenimiento en una de las torres, los vecinos visualizaremos una llama de mayor dimensión. Ello obedece a la parada del compromesor de una de la torres. ESTA SITUACION PROPIA DE LAS TAREAS DE MANTENIMIENTO DE LA REFINERIA, ESTARA NORMALIZA DENTRO DE LAS PROXIMAS 24H. La empresa se disculpa por las molestias que ello pudiera producir a los vecinos, durante el proceso".
Seria això. O potser no, però en aquell precís moment va recordar que vivia a Almassora, una ciutat meravellosa on mai no passa res, on tot està controlat, on la gent és feliç perquè respira una aire pur lliure de contaminants i que, per aquesta raó, són molts els turistes que decideixen visitar-nos per netejar-se els pulmons; i va pensar que aquella fètida olor era fruït de la seua imaginació pervertida i confosa.
En fi. L'almassorí (no de l'any sinò el nostre) va anar-se'n a dormir temeròs d'aquelles sensacions angunioses d'olor intensos, que es repetien estiu rere estiu moltes nits. Fins ara, les males olors que jo mateix inventava només eren d'animal mort, però com he aconseguit inventar-me aquestes noves fragàncies?, va dubtar i es va adormir.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
